Format a l’Escola Massana de Barcelona, després d’uns mesos de col·laboració a l’estudi de Josep Pla-Narbona i de treballar com a free-lance, el seu esperit inquiet el porta a voler fer estades en les capitals mundials del disseny (París, Londres i Nova York) i marxa a París, ciutat que el fascinarà i on s’establirà entre 1970 i 1978. Allà va realitzar feines que ja marcarien la seva trajectòria. Són il·lustracions per a revistes però aviat també per a publicitat. Malgrat gaudir de força èxit a Paris, el 1978 decideix tornar a Barcelona, on es dedicarà en un primer moment a la maquetació i il·lustració de revistes per, a poc a poc, endinsar-se en el món del cartellisme i la imatge corporativa per a diferents firmes de moda, locals d’oci i associacions.

Tal com afirma Peret, els seus logos, pictogrames i símbols cerquen «poder d’evocació, comprensió fàcil, possibilitat de memorització i durabilitat». Els de Desigual o BTV van ser durant molts anys referents de la ciutat. La inspiració en la literatura i l’art de tots els temps és clau per al desenvolupament dels seus treballs, i la influència de les pintures prehistòriques de Tassili a Algèria va marcar un abans i un després en la seva manera de fer. Ho veurem en els seus logos, campanyes publicitàries i cartells, o en la creació d’estampats per a catifes i objectes de porcellana.

Un altre capítol important de la seva feina és la realitzada per a diaris i revistes. Publicacions com La Vanguardia o El País van comptar durant anys amb la seva col·laboració per il·lustrar articles sobre economia, cultura o sociologia. El seu tarannà crític i reflexiu el van portar sovint a expressar en imatges les seves pròpies opinions, no sempre coincidents amb les dels articulistes. És en aquests treballs on la màgia de Peret és més evident.